La futura seu del BSC-CNS, al Campus Nord de la UPC de Barcelona, s'ubica a l'interior dels jardins de Torre Girona.

Crear un lloc, en un entorn tan caòtic com el d'una fira.

Una aposta per la continuïtat de les textures existents per garantir el manteniment del carácter de l'espai públic.

Un edifici que vol fondre's amb l'entorn i construir continuïtat.

Un volum rotund com a resposta a un entorn poc definit.

Transformar unes antigues cavallerisses de l'exèrcit en una escola bressol.

A l'antiga nau de la fàbrica Oliva Artés, s'aprofita la interrupció de les obres per dur-hi a terme exposicions.

Rehabilitació Integral de l'Edifici d'Oficines DIAGONAL 640.

Una plaça al barri del Carmel de Barcelona. Buidar, netejar, endreçar.

Una botiga recoberta interiorment de corda construeix un espai confortable, natural i amb una forta personalitat.

Com construir una exposició de 3.000 m2 low cost.  Exposició dels projectes de TFG dels estudiants d'ESARQ UIC 

Un collage de papers pintats creen un espai dens i confortable.

La comoditat del banc romàntic, construït amb formigó.

Una sèrie de murs paral·lels que construeixen un interior més fluid.

Vogadors, Architectural Rowers. Comissariat del Pavelló Català a la Biennal d'Arquitectura_txt de Venècia 2012.

Disseny de la itinerància de l'exposició Vogadors.

La proposta s'ubica en una barra de PB+1 paral·lela a la trav. de Barcelona des d'on es realitza l'accès principalment a P1, mitjançant una pasarel·la. 

Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l'economia.

L'enderroc d'una antiga fàbrica entre dos carrers dóna lloc a un nou espai urbà prop del mar: la plaça Ovidi Montllor. El nou equipament conformarà la plaça juntament amb un nou edifici municipal enfrontat. 

Un passadís central amb aules a cadascun dels costats és l'esquema més eficient, tant des del punt de vista econòmic com organitzatiu. 

En un entorn degradat i difícil es proposa una actuació radical de buidat, eliminant una antiga fàbrica d'envasos de vidre. El buit es transforma en una plaça.

En un entorn rural de Mallorca sorgeix la necesitat, compartida amb el client, d'utilitzar les técniques tradicional_txts del lloc.

Buits persistents és una instal·lació itinerant que mostra els últims projectes realitzats per l'estudi d'arquitetcura BAAS.

La proposta d'urbanització que envolta el Museu de Can Framis es planteja com un lloc de recolliment, mitjançant un mar d'heura i una alta densitat de plantació d'arbrat. 

Museu que acull la col·lecció privada de pintura catalana de la Fundació Vila Casas a la zona de nou desenvolupament del 22@.

El Turó Parc és un dels pocs oasis verds que s'han quedat a Barcelona després de l'intens creixement que va viure la ciutat durant la segona meitat del segle passat.

Reforma d'un entresòl a Barcelona. L'altura dels edificis i les fulles dels arbres deixen passar una llum pàl·lida i freda, molt similar a la dels països nòrdics.

El projecte garanteix l'eficàcia funcional i econòmica; tot el programa d'ús públic es col·loca a la planta baixa i es racionalitza la distribució tot agrupant-la en paquets funcionals clars.

El projecte s'estructura en dos edificis. Un edifici en altura que constitueix l'aulari i s'alinea amb el carrer, i un altre més baix que allotja el programa de menjador i gimnàs.

El local ocupa la planta baixa d'un bloc d'habitatges on hi havia una de les últimes carboneres de Barcelona. 

Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol.

El projecte proposa l'adequació d'un local en un edifici d'habitatges per ús d'oficines.

L'estand es forma a partir de dos plans que es dobleguen i se solapen. 

Edifici corporatiu per l'empresa immobiliària IBERCON amb un accès diferenciat per la planta baixa dedicada a vendes.

L'edifici es compon per dos blocs amb dues tipologies diferenciades: habitatge adossat en tríplex amb accés directe des del carrer Major, i habitatges senzills a un sol nivell de dos dormitoris en el bloc inferior. 

El projecte presenta una façana al carrer que respecta la proporció tradicional_txt de massís de l'entorn, la dimensió vertical del buit i trenca la dimensió de la façana per matisar-ne l'escala.

La casa s'insereix en un entorn de cases tradicional_txts que caracteritza el casc antic de Premià, amb una façana que recull els traçats més rellevants de la morfologia urbana.

L'edifici es concep com una caixa blanca dipositada en el lloc, levitant a mig camí entre la terra i el cel, en una imatge optimista de la mort entesa com un viatge i no com un final.

La casa s'entén com una caixa oberta per dos dels seus laterals que es tanca als veïns i s'obre allà on el jardí té més dimensió i pot garantir la privacitat.

L'edifici s'enterra en un gest simbòlic de canvi d'escala per convertir-se en una «tomba de tombes», evitant el rebuig dels habitatges propers, i garantir la privacitat i el recolliment.

Adequació del nou edifici del col·legi d'arquitectes per situar les oficines centrals de la Caixa Cooperativa d'Arquitectes.

Proposta per a columna de publicitat lliure inicialment dissenyada per a la ciutat de Barcelona.

La proposta proposa protegir les flors amb una caixa de vidre que s'aixeca amb un mecanisme elèctric, de la mateixa manera que una caixa de cel·lofana protegeix l'orquídia.