Materials, colors i textures que tracten d'enllaçar amb el passat industrial del barri

Una aposta per la continuïtat de les textures existents per garantir el manteniment del carácter de l'espai públic.

Nou llibre

Un volum rotund com a resposta a un entorn poc definit.

Un edifici que vol fondre's amb l'entorn i construir continuïtat.

Construir un gran parc connectat amb els barris adjacents i amb la ciutat, millorant l'accessibilitat del recinte i la seva permeabilitat

Crear un lloc, en un entorn tan caòtic com el d'una fira.

La futura seu del BSC-CNS, al Campus Nord de la UPC de Barcelona, s'ubica a l'interior dels jardins de Torre Girona.

La renovació d'un mercat dels anys 60 que vol millorar el seu entorn

A l'antiga nau de la fàbrica Oliva Artés, s'aprofita la interrupció de les obres per dur-hi a terme exposicions.

Un umbracle que envolta el camp i l'uneix amb l'espai públic, una forma sensible que canvia en funció del seu entorn.

Transformar unes antigues cavallerisses de l'exèrcit en una escola bressol.

Museu que acull la col·lecció privada de pintura catalana de la Fundació Vila Casas a la zona de nou desenvolupament del 22@.

L'edifici està situat en un emplaçament estrany, al centre d'un pati d'illa del 22@ sense accés directe al carrer.

Una secció de tres naus, similar a la d'una església,on la mirada es dirigeix cap al cel.

Projecte de 5 edificis d'habitatges en un parc.

Reconversió i desenvolupament de l'antiga bòbila de Limoux en auditori, mediateca, escola de música, hotel administratiu i centre tècnic

Una botiga recoberta interiorment de corda construeix un espai confortable, natural i amb una forta personalitat.

Rehabilitació Integral de l'Edifici d'Oficines DIAGONAL 640.

Un collage de papers pintats creen un espai dens i confortable.

La comoditat del banc romàntic, construït amb formigó.

Una sèrie de murs paral·lels que construeixen un interior més fluid.

Vogadors, Architectural Rowers. Comissariat del Pavelló Català a la Biennal d'Arquitectura_txt de Venècia 2012.

Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l'economia.

L'enderroc d'una antiga fàbrica entre dos carrers dóna lloc a un nou espai urbà prop del mar: la plaça Ovidi Montllor. El nou equipament conformarà la plaça juntament amb un nou edifici municipal enfrontat. 

En un entorn rural de Mallorca sorgeix la necesitat, compartida amb el client, d'utilitzar les técniques tradicional_txts del lloc.

Un passadís central amb aules a cadascun dels costats és l'esquema més eficient, tant des del punt de vista econòmic com organitzatiu. 

La proposta d'urbanització que envolta el Museu de Can Framis es planteja com un lloc de recolliment, mitjançant un mar d'heura i una alta densitat de plantació d'arbrat. 

Reforma d'un entresòl a Barcelona. L'altura dels edificis i les fulles dels arbres deixen passar una llum pàl·lida i freda, molt similar a la dels països nòrdics.

El projecte s'estructura en dos edificis. Un edifici en altura que constitueix l'aulari i s'alinea amb el carrer, i un altre més baix que allotja el programa de menjador i gimnàs.

El projecte garanteix l'eficàcia funcional i econòmica; tot el programa d'ús públic es col·loca a la planta baixa i es racionalitza la distribució tot agrupant-la en paquets funcionals clars.

El local ocupa la planta baixa d'un bloc d'habitatges on hi havia una de les últimes carboneres de Barcelona. 

Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol.

L'edifici es compon per dos blocs amb dues tipologies diferenciades: habitatge adossat en tríplex amb accés directe des del carrer Major, i habitatges senzills a un sol nivell de dos dormitoris en el bloc inferior. 

La casa s'insereix en un entorn de cases tradicional_txts que caracteritza el casc antic de Premià, amb una façana que recull els traçats més rellevants de la morfologia urbana.

L'edifici es concep com una caixa blanca dipositada en el lloc, levitant a mig camí entre la terra i el cel, en una imatge optimista de la mort entesa com un viatge i no com un final.

La casa s'entén com una caixa oberta per dos dels seus laterals que es tanca als veïns i s'obre allà on el jardí té més dimensió i pot garantir la privacitat.

L'edifici s'enterra en un gest simbòlic de canvi d'escala per convertir-se en una «tomba de tombes», evitant el rebuig dels habitatges propers, i garantir la privacitat i el recolliment.